Com superar el dolor emocional

….

N’estic segura de que estàs ple de creences de com hauries de ser i de quins aspectes de la teva personalitat son inadequat i han de canviar. Tens un barem que et diu el què és ser bona persona o mala persona,  de la imatge que creus, i dic creus, que has de projectar al món, i tot és degut a les ferides de la teva infantesa. És degut a allò que de petit/a va quedar gravat en el teu inconscient sobre com la mare o el pare volien que et comportessis.

El problema és que deixes de banda la teva essència més genuïna per encaixar en aquets motlles. Per això pateixes. Creus que no està bé ser com ets. Has de ser diferent de com ets en realitat, has de representar un paper per encaixar en el món y aquest paper el van dictaminar els teus pares y el teu entorn més immediat, no tu.

El primer pas per a la sanació és ACCEPTAR.

Imagina’t:

-Ets rancorosa. Val, està bé. No passa res! Hi ha un motiu, una raó per la qual ets així i que et va ajudar a adaptar-te quan erets petita. Benvinguda la rancúnia! Està bé. Porta-la aquí també, fa molt temps que s’amaga. Saludem-la!

Quan dic això estan a consulta, les persones es queden descol·locades. És com si la seva mirada em digués: Com? No passa res? Això està bé? No és res dolent? A vegades automàticament es posen a plorar. L’emoció de sentir que no son defectuoses, de no sentir-se jutjades, les desborda.

… I així comencem. Amb amor. Sense pretendre canviar res, més aviat tot el contrari, acceptant qualsevol emoció, sensació, pensament, o sentiment que brolli del teu interior. No hi ha res dins teu que no sigui humà.

Veig, en cadascun dels meus clients, el dolor emocional que pateixen per sentir-se rebutjats, per no poder permetre’s ser com son, fer el que farien o dir el que dirien. El dolor per sentir-se inadequats, incús males persones sense ser-ho. Suren a la superfície sentiments de culpa o de vergonya per ser com son, únicament per tenir un tipus de pensaments o sentiments que tenen catalogats com a “bons” o “dolents” sense adonar-se’n de que, son precisament ells mateixos els qui es fan mal al mantenir aquest tipus de creences.

Per amor als teus pares vares rebutjar aquella part de tu, amb l’inevitable dolor que això et va causar, i ara segueixes repetint aquell patró dolorós en forma d’autorebuig. No has revisat mai aquell manament. No te l’has qüestionat. Et fereixes una vegada i una altra sense adonar-te’n.

Quan li posem consciència, quan ho mirem sota la llum,  ho abracem i ho comprenem, alguna cosa profunda dins nostre comença a canviar.

Sé que vols una píndola màgica, potser creus que amb quatre tips sobre “Com sanar les ferides de la teva infantesa” n’hi haurà prou. Sento molt dir-te que no. No funciona així.

Te’n poso un exemple:

Creus que per haver llegit un parell o tres de llibres sobre com s’esquia ja saps esquiar? Tindràs un munt d’informació mental, això sí, dades sobre temperatura, estat de la neu, llargada dels esquís, flexió de les cames… Però siguem honestos, segueixes sense tenir-ne n’idea d’esquiar.

T’hauràs d’emprovar els esquís per descobrir que, per més que “en sàpigues” de com frenar, a la primera creuada esquís te’n vas a terra. Cap llibre et pot fer sentir l’adrenalina en vena, l’aire fregant-te les galtes, el fred, la sensació de velocitat, la flexió justa dels teus genolls…

Amb la teràpia succeeix exactament el mateix. Sé que vols consells, sé que vols que t’expliqui com desfer-te’n del dolor emocional que sents, però es que l’única manera d’ajudar-te es endinsant-te en el procés terapèutic, passant a l’acció, emprovant-te els esquís. Només d’aquesta manera pots saber-ne de tu, indagar en tu, descobrir allò que no veus per tu mateix/a. Si fos possible a través de trucs de màgia, recomanacions i lectures, els terapeutes no existiríem, per la senzilla raó de que no seríem necessaris.

Però la teràpia és de tot menys mental. En la teràpia sentiràs, t’emocionaràs, riuràs, ploraràs, et sorprendràs; mouràs el cos, tancaràs els ulls, t’enfadaràs… I tot ho faràs de forma conscient connectat amb el teu univers emocional, sabent perfectament per què i per a què.

En la teràpia topes amb tu de veritat, no només amb la teva ment. Et trobes amb les teves emocions, amb les teves vivències, les teves experiències, els teus ritmes, les teves necessitats, els teus anhels, les teves pors… Et trobes amb tot el que tu ets al complert i no, no en rebutjarem res. Abraçaràs la totalitat de l’ésser amorós i compassiu que ets.

Aquesta és la meva proposta. En això t’acompanyo.

Pots, per començar, ser més honest/a amb tu mateix/a. Tancar els teus ulls i sentir el moviment del teu pit al respirar, portar una respiració suau, calmada, sense pressa. Pren un espai on estar sol/a amb tu mateix escoltant el teu cor, no la teva ment. Centra’t únicament en respirar, en les sensacions corporals i si apareix alguna emoció dona-li la benvinguda i deixa-la que s’expressi com vulgui, no hi interfereixis, sigues un canal, un vehicle que permeti el fluir del Ser. Si no apareixen emocions també està bé, recorda que tot està bé, que ser com ets és perfecte i adequat, simplement fes-te companyia durant una estona.

Si vols també port agafar-te un espai i reflexionar sobre quin tipus de missatges vas rebre quan erets petit/a: Recordes si els teus pares deien que eres un nen, una nena, increïble, capaç d’aconseguir qualsevol cosa que et proposessis, talentós, despert, valent…? O potser et deien que anessis amb compte, que tu no en sabies prou, que havies de pensar abans d’actuar, que no estudiaves suficient, que necessitaves ajuda…

És important discriminar quin tipus de missatges (més o menys explícits) vas rebre perquè sens dubte et van condicionar i et segueixen condicionant en la teva vida adulta. Perquè com pots comprovar, no es tracta només de què et van dir sinó de l’emoció que hi ha darrere d’aquests missatges, es tracta de com et vas sentir tu, i de com et segueixes sentint: Capaç o incapaç? Bo o dolent? Llest o burro? Valent o covard? Sents que la vida està de part teva o en contra teva? Sents autoestima en el teu cor o no vals massa?

Com et sents i com et vares sentir importa. Importa molt. De fet, ho marca tot.

Avui dia ets un adult/a capaç de canviar qualsevol cosa que et proposis i dur la vida que vulguis i que sens dubte et mereixes, però no pots obtenir la felicitat si no qüestiones la teva vida de dalt a baix.

Ja ho saps, pots simplement llegir-me o passar a la pràctica. Això ho decideixes tu.

Sigues feliç. Neus. Per a més informaci´ó i contacte AQUÍ